Els complements verbals: els complements circumstancials i el complement de règim verbal

                                     Els complements verbals:
                                     els complements circumstancials
                                     i el complement de règim verbal            


Els complements circumstancials (CC) afegeixen circumstàncies a l'acció del verb.

Hi ha diferents tipus de complements circumstancials:

. de lloc: Ens trobarem a la porta de l'institut.  
.de temps: Les clases comencen a les vuit.
.de manera: Vam escoltar atentament .
.de quantitat: En Joel dorm poc.
.de companyia: Hem sopat amb la familia.
.d'instrument: Menjo la sopa amb collera.
.de causa: Encenc laa calefacció perquè tinc fred.
.de finalitat: Vam estudiar per aprobar.

La funció de complement circumstancial la pot fer:

. Un sintagma nominal.
. Un sintagma preposicional.
.Un sintagma adverbial.
.Una oració subordinada.

Reconeixement

. Preguntar al verb:

-lloc: on?
-temps: quan?
-manera: com?
-quantitat: quant?/ en quina mesura?
-companyia: amb qui?
-instrument: amb qué?/ per quin mitjà?
-causa: a causa de què?/ per quin motiu/ per què?
-finalitat: amb quina finalitat?/ per a què?

Sustitució pronominal

.EN- Quan s'introdueix amb la preposició de.
.HI- Quan s'introdueix amb una altra preposició


El complement de règim verbal (CRV) és una extensió del significat del verb amb la qual es relaciona amb una preposició que el mateix verb demana:

                                                           Només pensa en les vacances
                                                         CRV                                                            

La funció de complement de règim verbal pot estar feta per:

. Un sintagma preposicional.
. Una oració subordinada substantiva

Reconeixement

Per reconèixer un complement de règim verbal ens hem de fixar si el verb necessita una preposició.

Substitució pronominal

.EN- Quan va introduït per la preposició de:
.HI- Quan va introduït per altres preposicions.

L'apòstrof i les contraccions

L'apostrof

És un signe (') que es fa servir per marcar l'elisió d'un so i de la seva grafia corresponent.

. L'article el s'apostrofa sempre davant de vocal o h, excepte davant de i o u consonàntiques (és a dir, quan formen part d'un  diftong creixent).

.L'article la s'apostrofa sempre davant de vocal o h, excepte davant de i o u àtones o consonàntiques.

Les contraccions

Les preposicions a, de , per i per a quan van seguides dels articles masculins el iels es contreuen de la manera seguent.

a + el = al              de + el = del               per + el = pel               per a + el = per al

a + els = als           de + els = dels            per + els = pels            per a + els = per als

A més d'aquestes preposicions, la `partícula ca ,forma abreviada del mot casa, es contreu quan va seguida dels articles el i els i l'article personal en.

ca + el = cal              ca + en = can

ca + els = cals

 Les preposicions a, de, per i pera com la partícula ca no fan la contracció amb l'article quan aquest va davant d'una praula que comença per vocal o h.

Els complements verbals: el complement directe i el complement indirecte

  El complement directe 

 El complement directe (CD) és un complement verbal que permet al verb acabar de completar el seu significat.

En Biel prepara el dinar.   Que prepara en Biel? El dinar

El complement directe s'introdueix sense preposició, però en pot dur alguns casos.

Reconeixement

. Preguntar què o quina cosa al verb.
. Passar la frase a passiva.

Substitució pronominal

. El, La, Els, Les   si el complement directe és un SN definit.

. En     si el complement directe és un SN indefinit o quantitatiu.

. Ho    si el complement directe és neutre o una oració subordinada.


El complement indirecte

El complement indirecte (CI) ens indica el destinatari de l'acció del verb i del complement directe.

                                                    Avui he trucat a l'avia 
                                                                      V         CI                                                                     


Reconeixement

- Podem preguntar a qui o per a qui al verb.

- Acostuma a anar darrere el CD i s'introdueix amb les preposicions a o per a.

- Complementa verbs que demanen que l'acció tingui un receptor com, per exemple, escriure, portar, donar, regalar...


Substitució pronominal

. LI   masculí i femení singular

. ELS/ LOS   masculí i femení plural

. HI    quan el pronom li coincideix amb un pronom que substitueix un complement directe definit, en el català central es converteix en hi.

Els eufemismes, els disfemismes i les paraules tabú

                            Els eufemismes, els disfemismes i les paraules tabú

Els eufemismes són paraules o expressions que ens serveixen per evitar-ne d'altres que trobem malsonats, per tal de ser més delicats, educats, suaus, agradables o bé correctes.

Exemples: accions aèries, abatre, neteja étnica, neutralitzar, danys col.laterals, bombardejos, tirar a terra etc.

Els disfemismes, al contrari dels eufemismes, són paraules o expressions que diem de manera grollera i fins i tot despectiva.

Exemples: anar al lavabo, anar a fer una volta, tenir la menstruació, defecar, sud-americà, desvariejar, anar atrafegat.

Les paraules tabú són aquelles que alguns consideren de mal gust i que fan referencia a realitats crues o vulgars.

Exemples: pixar, cagar, follar, puta, vell, morir-se, borratxo.

L'ús del guionet

       


                                                               L'ús del guionet

En català hi ha uns quants mots compostos (i alguns de derivats) que s'escriuen amb guionet.

Escrivim amb guionet

. Els mots compostos formats per dues paraules, en què la primera de les quals acaba en vocal i la segona comença per r, s o x:

guarda -roba, busca-raons, barba-roig...

cama-sec, poca-solta, penya-segat...

para-xocs, escura-xemeneies, cara-xuclat...

. Les onomatopeies i altres mots expressius formats per reduplicació: xino-xano, baliga-balaga, zig-zag, xup-xup, tic-tac, pim-pam...

. Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-est, nor-americà, nor-occidental...

. Alguns mots compostos per facilitar-ne la lectura: pit-roig, Bell-lloc, estira-i-arronsa...

. Quan la primera paraula del mot compost porta accent: mà-llarg, pèl-roig, pèl-ras, adéu-siau, després-dinar...

. En els numerals compostos, el guionet separa:

- les desenes de les unitats (D-U): quaranta-quatre, setanta-nou...

- les unitats de les centenes (U-C): tres-cents, quatre-cents...

Per facilitar-ne la memorització, aquesta regla s'anomena DUC (decimals,unitats, centenes).

Escrivim sense guionet

. Els mots derivats formats amb prefixos (fins i tot devant de r, s o x):

anti-: antivirus, antixocs

arxi-: arximilionari

contra-: contraatac, contrarevolució, contrasenya, contraxapat

. Els mots construïts amb formes prefixades  que acaben en -o, -i (fins i tot davant de r, s o x):

audio-: audiovisual

cardio-: cardiovascular

denti-: dentilabial, dentirostre

. Els numerals compostos no inclosos en la regla de DUC: cent quatre, cent vuitanta, dues mil, cinc mil tres, vuit mil dotze, tretze mil cent...

. La resta de mots compostos no inclosos en el primer apartat: guardaespatlles, rentavaixella, escuradents, escurabutxaques, correbou, setciències...

Altres usos del guionet

. Se separen els dígrafs ss, rr, ix, tz, tg, tj, tx i l.l (eliminant-ne el punt volat): bos-sa, car-ro, pei-xa-ter, dot-ze, met-ge, nat-ja, cot.xe, varicel-la...

. No se separen els dígrafs qu, gu, ny i ll:

re-qui-sit, fo-gue-ra, ca-nya, pa-lla...

. Els prefixos i les formes prefixades es consideren síl.labes a efectes de partició a final de ratlla:

nos-altres, des-encallar, sub-terrani, trans-portar...

. acaba en consonant: va comprar-los-les, vés-hi, va parlar-los-en...

. acaba en vocal: compra'ls-les, escolta'l, parla'n...

Els complements verbals: l'atribut i el predicatiu

   Els complements verbals: l'atribut i el predicatiu

L'atribut: Complement que té que anar amb un verb copulatiu

La funció de l'atribut la poden dur a terme:

. un sintagma nominal: La Joana és metgessa.

. un sintagma adjectival: L'entrenador està nerviós.

.  un sintagma preposicional: Aquesta flor és de paper.


Substitució pronominal:

L'atribut pot ser substituït

. EL, LA, ELS, LAS: si l'atribut és un SN indefinit
. HO: si l'atribut és un SN indefinit, un SPrep o una oració
. EN: per emfasitzar

El complement predicatiu: Complement de doble atribució

Complementa el verb i al subjecte.

ESTRUCTURES

SN: El consideren un bon home.
SAdj: Es trova marejat.
Participi: Se sent deprimit.
SPrep: El preñen per boig.

Substitució pronominal:

. HI: gairebé sempre
. EN: amb els verbs dir-se, fer-se, nomenar i elegir

Les grafies m / n

                                                                    
                                                                 Les grafies m / n

S'escriu m

. Davant de b, p i m:

ambició, embenar, timbal, combatre, rambla, ample, ampolla, company, exemple, immediat, immens, commoure...

Són excepció d'aquesta regla els mots compostos següents:

granment, tanmateix, benmereixent, benparlat, enmig...

. Davant de f:

àmfora, triomf, nimfa, èmfasi, enfisema, circumferència, amfibi, amfiteatre, simfonia, sanfaina, xamfrà...

Són excepcions els mots que comencen per aquests prefixos:

-con

-en

-in

S'escriu n

. Davant de v:

canviar, enveja, benvingut, conversa, convent, convocar, envellir, convenir, envair...

Són excepció d'aquesta norma els mots tramvia, trumvir i circumval.lació.

S'escriu m o n

. Davant de n segons com es pronuncïï la paraula:

mn: columna, solemne, himne...

nn: ennoblir, conectar, perenne...

S'escriu mp

. En alguns mots, encara que la p no soni:

atemptat, temps, símptoma, exempt, prompte...

. En els mots acabats en -sumpte i -sumpció:

assumpte, presumpte, Assumpció, presumpció...

Altres consonats geminades

Com hem vist, la m i la n en alguns casos dupliquen la grafia:

mm: Gemma, gamma...

nn: bienni, innocent, tennis, Anna...

Aquests fenomen s'anomena geminació i succeeix amb altres consonats:

l.l: pel.licula, novel.la, goril.la...

d.d: additiu, addicte, adduir...

pp: propossat, propparent...

Algunes geminacions en la pronúncia no tenen correspondència  en l'ortografia:

bb: poble, futbol...

gg: regla, segle...

ll.ll: espatlla, batlle...

nn: ètnia, cotna...