L'ús del guionet

       


                                                               L'ús del guionet

En català hi ha uns quants mots compostos (i alguns de derivats) que s'escriuen amb guionet.

Escrivim amb guionet

. Els mots compostos formats per dues paraules, en què la primera de les quals acaba en vocal i la segona comença per r, s o x:

guarda -roba, busca-raons, barba-roig...

cama-sec, poca-solta, penya-segat...

para-xocs, escura-xemeneies, cara-xuclat...

. Les onomatopeies i altres mots expressius formats per reduplicació: xino-xano, baliga-balaga, zig-zag, xup-xup, tic-tac, pim-pam...

. Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-est, nor-americà, nor-occidental...

. Alguns mots compostos per facilitar-ne la lectura: pit-roig, Bell-lloc, estira-i-arronsa...

. Quan la primera paraula del mot compost porta accent: mà-llarg, pèl-roig, pèl-ras, adéu-siau, després-dinar...

. En els numerals compostos, el guionet separa:

- les desenes de les unitats (D-U): quaranta-quatre, setanta-nou...

- les unitats de les centenes (U-C): tres-cents, quatre-cents...

Per facilitar-ne la memorització, aquesta regla s'anomena DUC (decimals,unitats, centenes).

Escrivim sense guionet

. Els mots derivats formats amb prefixos (fins i tot devant de r, s o x):

anti-: antivirus, antixocs

arxi-: arximilionari

contra-: contraatac, contrarevolució, contrasenya, contraxapat

. Els mots construïts amb formes prefixades  que acaben en -o, -i (fins i tot davant de r, s o x):

audio-: audiovisual

cardio-: cardiovascular

denti-: dentilabial, dentirostre

. Els numerals compostos no inclosos en la regla de DUC: cent quatre, cent vuitanta, dues mil, cinc mil tres, vuit mil dotze, tretze mil cent...

. La resta de mots compostos no inclosos en el primer apartat: guardaespatlles, rentavaixella, escuradents, escurabutxaques, correbou, setciències...

Altres usos del guionet

. Se separen els dígrafs ss, rr, ix, tz, tg, tj, tx i l.l (eliminant-ne el punt volat): bos-sa, car-ro, pei-xa-ter, dot-ze, met-ge, nat-ja, cot.xe, varicel-la...

. No se separen els dígrafs qu, gu, ny i ll:

re-qui-sit, fo-gue-ra, ca-nya, pa-lla...

. Els prefixos i les formes prefixades es consideren síl.labes a efectes de partició a final de ratlla:

nos-altres, des-encallar, sub-terrani, trans-portar...

. acaba en consonant: va comprar-los-les, vés-hi, va parlar-los-en...

. acaba en vocal: compra'ls-les, escolta'l, parla'n...